A La Jornada del Vallès hem volgut estrenar la secció d’entrevistes del futbol territorial vallesà parlant amb un dels grans rodamons del futbol català, Alberto Manga (1980). La seva formació va ser a una de les millors escoles de futbol del món, Can Barça, on hi arribaria en edat cadet de la mà de Joan Vilà, procedent de l’EC Granollers. Després d’haver jugat en una quinzena d’equips entre Segona A i Tercera, entre els quals destaquen el Girona, el Sabadell o el Llagostera, actualment el veterà migcampista de 35 anys segueix en actiu al Vilassar de Primera Catalana i és coordinador del CF l’Ametlla i entrenador del primer equip de l’entitat vallesana a 4arta Catalana
Ja des de ben petit, els teus inicis com a futbolista van estar lligats al Vallès Oriental, en quins equips vas començar a jugar a futbol?
Vaig començar de molt petit al CF de les Franqueses, després vaig estar dos anys al CF l’Ametlla fins que en categoria infantil vaig fitxar per l’EC Granollers.
Un EC Granollers que et va servir d’aparador perquè els tècnics del Barça es fixessin en tu i et fitxessin amb només 14 anys. Com recordes aquella etapa de formació a Can Barça?
Vaig coincidir amb el Joan Vilà, que és qui em va fitxar, per mi va ser un mestre, el meu valedor. Va ser un plaer i estic molt agraït perquè tot el que sé a nivell conceptual li dec a ell. Va ser una experiència molt maca perquè vaig estar anys competint amb l’escut del barça, jugant al costat de jugadors boníssims, viatjant; va ser una experiència increïble.
“A Can Barça Joan Vilà va ser el meu valedor i el meu mestre. Li estic molt agraït perquè tot el que sé a nivell conceptual li dec a ell”
Com recordes el teu debut amb 17 anys amb el ja desaparegut Barça C i els següents anys fins el 2002 que jugaries al Barça B. Era l’època de Rexach i Van Gaal al primer equip, amb qui vas debutar al camp de L’Arsenal a la Champions. Quins companys vas tenir a Can Barça?
Espectacular, van ser moments únics i especials. Jo crec que tot jugador vol tenir l’oportunitat de poder jugar amb el Barça. És una pena perquè molts jugadors no arriben perquè no tenen l’oportunitat, i no perquè no ho valguin. S’ha de tenir molta sort, a part de molts altres condicionats, i jo estic molt agraït, molt content i molt orgullós d’haver viscut una experiència com aquella, va ser impressionant. És el millor club del món, i és realment increïble poder jugar amb el Barça i portar aquell escut. Vaig coincidir amb Xavi, Puyol, Iniesta, Valdés, Motta, Gabri… vaig anar creixent amb la quinta del 79 al 83 i quan em pujaven al primer equip vaig coincidir amb els jugadors que t’he nombrat.
“Va ser únic i especial jugar amb el Barça. S’ha de tenir molta sort, a part d’altres condicionants. Estic molt agraït i molt orgullós d’haver viscut una experiència com aquella, és el millor club del món”
Després de deixar Can Barça, passes pel Cartagonova, el Mataró, tornes a Can Barça fins que marxes al Gavà. Més endavant en parlarem però abans anem a l’actualitat. La temporada passada vas deixar el Palamós de Tercera i vas fitxar pel Vilassar de Primera Catalana, per què aquest canvi?
El canvi és principalment per dos motius. Un perquè jo faig de mestre d’educació física i, per altra banda, de coordinador i entrenador al CF l’Ametlla. I també pel tema distàncies i horaris. I l’altre motiu és que la Federació Catalana de Futbol té una norma que diu que si jugues a Tercera no pots entrenar cap equip amateur. Crec que és una norma absurda perquè podria entrenar i jugar a Tercera. A mi això em condiciona, perquè si aquest any, per exemple, pugés amb el Vilassar a Tercera hauria de deixar l’equip.
“Vaig haver de deixar el CF Palamós perquè la FCF no deixa jugar a Tercera si entrenes un equip amateur”
Com bé saps aquesta temporada l’EC Granollers ha pujat a Tercera. Es va posar en contacte amb tu algú del club perquè fitxessis pel club de la capital vallesana?
No, de fet vaig ser jo que em vaig posar en contacte amb l’Albert Garcia i va optar per no incorporar-me a l’equip. Jo sóc amic seu des de fa molts anys i suposo que va preferir no portar una amistat al seu equip. Per altra banda, jo crec que pel bé del Granollers poder incorporar jugadors de la comarca, que han estat jugant a nivell alt com l’Albert Puigdollers o l’Antonio Hidalgo, podria aportar molt i crec que seria molt bona aquesta experiència per a l’equip.
A Vilassar ets titular indiscutible, com ha anat l’adaptació al nou conjunt? Després de 8 jornades sou setens, a què aspira l’equip?
Molt bé, tenim un ‘míster’, el Moi, que porta molts anys, té molta experiència i ens dóna molta responsabilitat als veterans. Podríem dir que tenim un equip que és una barreja de veterans i joves, i crec que és un conjunt suficientment preparat per poder aspirar a pujar a Tercera.
“Jo crec que jo no deixaré el futbol, el futbol em deixarà a mi. Si mai tinc una lesió o no trobo equip que em permeti jugar serà el moment però a dia d’avui no vull deixar-ho”
Et planteges penjar les botes quan acabi la temporada?
Ni molt menys. Potser arriba un dia que dic prou, però ara per ara ni m’ho plantejo. Jo crec que jo no deixaré el futbol, el futbol em deixarà a mi. Si mai tinc una lesió o no trobo equip que em permeti jugar serà el moment, però a dia d’avui no vull deixar-ho. Sé que a Tercera i Primera Catalana tindré opció de jugar perquè abans de fitxar pel Vilassar diversos equips es van interessar en mi. També vaig buscant altres camins com a entrenador o com a mestre. Però bé, el que em fa més feliç a la vida és jugar un partit de futbol així que no, no ho vull deixar en cap cas.
Als teus 35 anys es pot dir que ets tot un rodamón del futbol català, has jugat en més d’11 equips, la gran majoria del futbol català, entre Segona A i Tercera. Quina època recordes amb més nostàlgia de la teva carrera futbolística fins a dia d’avui?
Amb més nostàlgia n’hi ha dues: Girona perquè vaig jugar a Segona A i a Gavà per Toni Llebaria. A Girona va ser espectacular, sobretot el primer any, amb molta il·lusió quan em van fitxar i després realment no té preu jugar a estadis increïbles de primer nivell com el Benito Villamarín contra el Betis o a Anoeta contra la Real Societat. I com deia, els anys que vaig estar al Gavà amb Toni Llebaria vaig aprendre molt. I també cal dir que abans de fer el pas al conjunt gironí, en un moment difícil de la meva carrera, el Toni em va ajudar molt i va fer possible que jo acabés fitxant pel Girona.
“Haig de reconèixer que no he estat un jugador fàcil. Ho dic perquè sempre m’ha agradat jugar i ser competitiu i no sóc un jugador que calla, si penso quelcom ho haig de dir”
Al CF Gavà hi vas estar 4 temporades, del 2004 al 2008. Des de llavors has estat a més de 10 equips… perquè tant canvi?
La situació actual del futbol ja porta de per si molts canvis. Canvis d’entrenadors que porten els seus jugadors, canvis de projectes, puges baixes de categoria o de fites dels clubs, però en qualsevol cas haig de reconèixer que no he estat un jugador fàcil. Ho dic perquè sempre m’ha agradat jugar i ser competitiu, i no sóc un jugador que calla, si penso quelcom ho haig de dir. Hi ha pocs entrenadors que ho entenen, però a la gran majoria no els hi agrada que un jugador digui el que pensa, encara que sigui de forma constructiva, perquè ells es juguen molt i a la mínima que veuen que es posa en dubte la seva feina es veuen atacats. Per sort, però, això de no jugar no m’ha passat gaire, el que sí que tinc clar és que si no puc jugar vull fitxar per un altre equip que m’ho permeti.
“El CF l’Ametlla es un club molt molt sa. La junta anterior ja va fer una feina increïble i la junta actual és un grup de pares que està fent molt bona feina. Com a coordinador tinc un equip de treball impressionant”
Aquesta és la teva segona temporada com a entrenador del primer equip i la primera com a coordinador de tots els equips de futbol del CF l’Ametlla. Com estàs vivint aquesta experiència i quines fites et marques en el club?
És un club molt molt sa, la junta anterior ja va fer una feina increïble i la junta actual és un grup de pares que està fent molt bona feina. Com a coordinador tinc un equip de treball impressionant. Tinc coordinadors d’àrea, tinc entrenadors, tots amb el seu títol, i això em facilita molt la feina. Tanmateix, el que és cert és que porta feina fer de coordinador, però m’agrada portar ben preparada la programació de tots els entrenaments, les planificacions trimestrals i la metodologia de joc combinatiu, tret elemental dels meus equips.
Una de les fites que tinc com a coordinador és intentar fer un canvi i pujar categories a equips com l’infantil o el cadet per canviar amb el que ens trobem sempre als equips petits, que quan un jugador arriba a la categoria infantil si els equips superiors del club no estan a bones categories marxen. Això és precisament el que no volem que passi, volem pujar categories i que els jugadors es quedin al CF l’Ametlla.
“Una de les fites que tinc com a coordinador és intentar fer un canvi i pujar categories a equips com l’infantil o el cadet”
Què et va fer decidir a formar part del CF l’Ametlla ara fa dos anys?
Jo visc a l’Ametlla des de fa 5 anys i com dic, el club és molt sa, em faciliten molt la feina. El canvi de junta també va facilitar que jo entrés com a coordinador; Joan Montoliu, que és un dels directius, va confiar en mi i en el meu projecte i li estic molt agraït. I ara el que vull és viure-ho, tenir l’experiència i formar-me, tot i que, evidentment, és el meu primer any i no em conformo. Vull fer una feina maca i donar tot el que pugui al CF l’Ametlla durants uns anys, però el meu objectiu a la llarga estarà més amunt.
Segona temporada entrenant el CF Ametlla, al grup 9 de Quarta Catalana i sembla que l’equip aquesta temporada està responent. Després de 6 jornades de competició sou tercers i imbatuts. Quines creus que són les claus d’aquest bon inici?
Per començar hem fet un equip més competitiu perquè han vingut jugadors de categories superiors que ha fet que el nivell de l’equip, evidentment, pugi. Això sumat als jugadors de qualitat que ja teníem com l’Adama o el Sergi del Bas ha fet que tinguem un equip de qualitat.
Per altra banda, ara ja fa temps que portem treballant una idea de joc molt clara, joc combinatiu, mecanismes de sortida de pilota… Són aspectes que s’han d’anar treballant i amb el temps el joc va millorant. Sigui com sigui, estic segur que aquesta serà la nostra temporada i tinc molt clar que aquest any el nostre gran objectiu és pujar a Tercera Catalana.
“Aquest any hem fet un equip més competitiu i el nostre gran objectiu és pujar a Tercera Catalana”
Parles d’ascens però pel que s’ha vist en aquest inici de competició l’AE l’Ametlla, amb qui compartiu camp, i l’AE Ramassà es postulen com a principals obstacles perquè aconseguiu l’ascens. De fet, amb l’AE Ramassà ja us hi veu enfrontar amb 0 a 0 final. Com veus aquests rivals?
És veritat que no serà fàcil perquè hi haurà l’AE l’Ametlla, el Ramassà i el Bigues que han fet bons equips. Cal dir que s’ha dagrair que hi hagi equips bons a 4arta, el nivell ha pujat molt respecte anys anteriors i això és molt bo per la competició. L’AE Ramassà ha fet molt bon equip, però sobretot l’AE l’Ametlla que porta 6 victòries de 6 partits i han fet una unió molt forta perquè són un grup de la mateixa generació que han anat pujant junts. A més, estan entrenats per dos entrenadors que venen del Bigues que fan molt bona feina i serà un equip molt difícil de guanyar i de superar a la taula.
Quins reptes et marques de cara al futur?
Claríssim, ser entrenador professional. Sí que és veritat que actualment a nivell professional faig de mestre, coordinador i entrenador, però tota aquesta preparació tinc molt clar que és una formació pel dia de demà ser entrenador professional. Com t’he dit abans, m’agrada molt jugar partits i el dia que no pugui doncs el que més s’assembla n’estic segur que és ser entrenador professional. A la gespa, viure el dia dia… n’estic segur que amb treball i constància ho aconseguiré.
“El repte que em marco de cara al futur és ser entrenador professional”
Moltes gràcies Alberto, un plaer.
Gràcies a vosaltres, us agraeixo que hagueu comptat amb mi en aquesta primera edició i molta sort en aquesta nova iniciativa, que penso que és molt bona perquè l’esport és un món molt maco i els esportistes viuen amb la mateixa intensitat aquestes categories que les superiors.
