A La Jornada del Vallès parlem amb Andrea de la Torre, reforç de luxe pel nou KH-7 BM Granollers de Robert Cuesta que demà debuta en competició oficial. Després d’un any retirada, De La Torre torna al club amb el qual ha viscut els majors èxits de la seva carrera, dos ascensos consecutius, que van portar l’equip granollerí a la Divisió d’Honor, categoria en la que va jugar 2 temporades abans de deixar l’handbol temporalment
L’1 de juny de l’any passat anunciaves que deixaves l’handbol temporalment. Un any després rebíem la notícia que tornaves al KH-7 BM Granollers, què et va fer decidir tornar?
Tenia diversos projectes personals, entre ells operar-me de l’espatlla doncs arrossegava una lesió des que vam pujar a DHF. Vaig operar-me i quan vaig tenir l’alta per jugar vaig decidir que volia tornar a jugar. Va ser aleshores quan se’m va presentar la possibilitat de fer-ho a Granollers.
Per què decideixes tornar al BMG i no a un altre equip?
Perquè aquí se’m cobria tot el que requeria per a tenir accés a allò que necessitava i així poder donar la meva millor versió.
Has tingut ofertes d’altres clubs? D’un concret de la comarca?
Algunes. Em vaig començar a moure aviat amb assessorament de gent que s’hi dedica i això, els clubs que tanquen plantilles aviat ho valoren. Algunes ofertes eren de l’estranger, de la DHF i altres de la comarca.
Has tornat per jugar més anys o per un temps breu?
Fins on el cos em permeti, i sempre i quan segueixi gaudint del que més m’agrada!
Què ha estat el que més has trobat a faltar durant aquest any d’inactivitat?
Al principi poca cosa… Els desplaçaments per jugar fora de casa gens (i segurament a tothom que li preguntis i hagi deixat la pràctica esportiva professional et dirà el mateix). Després, cosa de la que no he estat conscient fins ara que ja hi torno a ser a dins, la intensitat dels entrenaments, suar com ho fem, el formar part de l’equip i la rutina d’un equip d’elit.
Vas marxar amb José Luis Villanueva a la banqueta i tornes amb Robert Cuesta. Què creus que aportarà Cuesta a l’equip? Creus que feia falta un canvi a la direcció?
Crec que en Robert serà (i ja ho està sent) l’agulla de la brúixola que ens indica clarament en quina direcció anar. A més, treballa a consciència amb el tema de la motivació i els objectius de les jugadores, amb i per l’equip tècnic i l’equip en general. No crec ni que fos el moment del canvi ni que ho deixés de ser… Senzillament que en José Luís va prendre una decisió meditada pels motius que foren (cosa que sempre he admirat d’ell, la convicció i la feina infinita que hi ha a darrera i ho justifica) i per tant, el club va prendre la decisió més encertada d’acord amb les circumstàncies. Ara, de ben segur, qualsevol aposta tant per l’un com per l’altre hagués estat la millor per l’equip.
Vas seguir l’equip l’any passat? Com el vas veure?
El vaig seguir fins on vaig poder. El vaig veure bé, en determinades ocasions ben afinat a la categoria després que s’hagués especulat tant amb aquesta descripció.
Ara que ja en tornes a formar part, què creus que pots aportar a l’equip?
Espero poder aportar allò que el complementi. Seguretat, suport i la escassa experiència que m’ha donat la DHF dels primers anys.
La competència serà amb Nicole Morales, com saps, una portera amb molta projecció. Què destacaries de la Nicole?
La Nicole és una portera determinant, i així ho demostra la seva trajectòria. És una portera que tot entrenador/a voldria al seu equip, treballadora i autoexigent. Tot i que ens coneixem poc encara, no crec que ens manqui comunicació i complimentarietat en els moments determinants de la competició. Si alguna cosa crec que compartim és el plaer de poder entrenar a la porteria amb el Vicente Álamo.
Veient l’equip a la pretemporada, com el veus per tal d’encarar aquesta nova campanya?
Amb el neguit de l’inici de lliga però amb bones sensacions. Sense voler agafar els partits de pretemporades com a única referència, estem convençudes de què s’ha de fer per assolir els objectius marcats.
Creus que el fet que sigui un equip molt jove pot ser un handicap?
No. Tots a la lliga ho són. El que sí és cert és que l’experiència és un grau, i poder comptar amb gent veterana i de qualitat ens ajudaria.
Com veus l’evolució de l’handbol femení en les darreres temporades? Podríem dir que va clarament a l’alça…
L’handbol femení a Catalunya va clarament en alça i comparat amb altres comunitats encara més. Tot i així, més a poc a poc del que a qualsevol esportista li agradaria… falten moltes coses a millorar, algunes d’elles més urgents i d’altres no tant.
Creus que encara està per arribar el moment més dolç de la teva carrera? Quin ha estat fins al moment?
No t’ho sé dir… el que tinc clar és que aquest any compagino totes les meves activitats de manera que li puc dedicar a l’handbol tot el temps que vull i requereix. Torno a totes per donar la meva millor versió. Sí que és cert que el final de lliga de la meva última temporada em sentia molt bé. La idea es treballar el millor possible per retrobar aquelles sensacions aviat.
Moltes gràcies Andrea!
Gràcies a vosaltres.