Els de Marc Fortuny s’imposen en un partit molt igualat a un rival amb fins a sis ex-jugadors del conjunt de la vila termal, molts d’ells integrants de l’equip que va pujar a Segona Catalana el 2014. Els calderins encadenen la desena victòria seguida i deixen a un candidat a l’ascens com els blanc-i-blaus a onze punts
El CF Caldes va triomfar al derbi vallesà contra el Lliçà de Vall en la jornada 14 del grup 9 de Tercera Catalana per encadenar la seva desena victòria seguida (1-2). En un partit molt intens i igualat en què els blaugranes es van mostrar lleugerament superiors, Kevin Caballero va avançar el conjunt de la vila termal al 21’ en un mà a mà. Quan millor estava el Lliçà, Albert Camí va clavar una falta directa per encarrilar un matx que Enric Sánchez va reanimar al 86’ sense més conseqüències al marcador. Mentre els de Marc Fortuny consoliden el seu liderat, ja que deixen a onze punts a un rival directe com l’equip blanc-i-blau, els de Miguel Ángel Lozano, cinquens, es queden a quatre de la promoció però amb un partit més que el Vilanova.
El Caldes es va trobar davant d’un mirall en aquest derbi de la comarca. Enfront es trobava un Lliçà de Vall que, com els calderins, aposta per desitjar i tractar bé la pilota. Però, alhora, els de la vila termal es també veien a sí mateixos en aquest mirall perquè es van medir a jugadors que fa res formaven part del club. De fet, molts d’ells van integrar junt amb el tècnic Marc Fortuny i futbolistes actuals del Caldes com Roger Castellvell, Aitor Ortega i Aleix García aquell equip que va pujar a Segona Catalana el 2014 sota la direcció d’Óscar Castel: l’entrenador del Lliçà, Miguel Ángel Lozano, Óscar Vázquez, Pere Vilardell, Axel Rubiralta, Uri Anglí, ‘Gorgo’ Almirón i Enric Sánchez. Partit d’un regust estrany per tots dos equips que en què es va assaborir molt bon futbol i la intensitat pròpia d’un derbi entre ex-companys. Durant 90 minuts el mirall va fer miques, els records van quedar guardats al baül i els sentiments van caure a l’oblit. Inclosos els dels germans Camí, Albert i Jordi, que s’enfrontaven per primer cop a la seva vida.
Tots dos entrenadors van apostar per una línia continuista, regint-se pel mateix sistema, el 4-3-3. Així, els onze escollits de Fortuny van ser Carlos Rodríguez, Roger Castellvell, Guillem González, Carlos Martínez, Aitor Ortega, Edgar Fernández, Pol Vallespí, Aarón Parra, Kevin Caballero, Maude Balde i Albert Camí. Miguel Ángel Lozano va optar per Luis Santana, Uri Anglí, Adri Martínez, Pere Vilardell, Andrew Sapena, Óscar Vázquez, ‘Gorgo’ Almirón, Alex García, Axel Rubiralta, Pau Valls i Jordi Camí. La pugna per l’esfèrica els primers instants va ser frenètica i tots dos equips, com s’esperava, pressionaven més aviat en camp contrari els 10 primers minuts. Un inici amb absència d’ocasions i d’un dominador clar que es va començar a apreciar a partir del primer quart d’hora.
Possessió i pilota pels calderins
El Caldes es va fer amb la possessió i va fer endarrerir la posició d’un ofensiu Lliçà que tot i així no renunciava a l’atac. Els de Fortuny intentaven construir futbol amb paciència i amb l’habitual dinamisme que els caracteritza, amb els tres del mig rotant-se a l’hora de ser el migcentre que ajudés als centrals a treure la pilota i els extrems tendint a moure’s per dins, sobretot Albert Camí. El Lliçà de Vall intentava sortir de la pressió calderina bé amb pilotes a l’esquena de la defensa visitant o encomanant-se a Óscar Vázquez, ja que el migcentre lliçanenc, amb molta personalitat, sempre s’oferia als centrals per treure-la jugada. Per bandes, Pere Vilardell era el més actiu per la dreta amb les seves incorporacions i els seus centres des del lateral, mentre que per l’esquerra el més inquietant va ser un Jordi Camí que es va medir a un dur os com Aitor Ortega en un duel apassionant entre el lateral i l’extrem.
Les ocasions es van fer esperar fins que Kevin Caballero va deixar congelat un abarrotat Municipal tot i el fred amb una jugada marca de la casa. Maude va iniciar una galopada des de la medul·lar que va acabar amb una passada a l’espai pel davanter lliçanenc, que va convertir el mà a mà amb una definició perfecta. D’aquí fins el descans, el mateix Kevin i Aarón Parra van tenir situacions per posar terra de per mig pel Caldes, mentre Andrew va poder empatar pel Lliçà en la més clara dels blanc-i-blaus en aquests primers 45 minuts.
Els entrenadors entren en acció
La intervenció de Miguel Ángel Lozano des de la banqueta va canviar la dinàmica del matx. El que fos futbolista de Barça B, Betis, Màlaga i Gimnàstic de Tarragona, entre d’altres equips, va canviar l’esquema, passant del 4-3-3 al 4-4-2. Amb quatre al mig, el Lliçà de Vall va generar superioritat numèrica enfront dels tres a la medul·lar que tenia el conjunt de la vila termal, un important detall que va atorgar més control de la possessió de pilota als locals. Tot i el major protagonisme amb l’esfèrica dels lliçanencs, el Caldes es va mostrar molt seriós al darrere, amb les línies molt juntes i els jugadors prestant-se ajudes i cobertures constantment, fet que va provocar que els locals no acabessin de plasmar la seva millora en forma d’oportunitats clares. Responent al seu homòleg a la banqueta, Marc Fortuny va prendre mesures per recuperar el control del centre del camp. Amb l’entrada al verd d’homes com Arnau Avilés, el tècnic de Caldes de Montbui va proporcionar més pausa i protecció al mig a la par que la disposició dels calderins va passar a ser un 4-4-2 en detriment del 4-3-3 per igualar el nombre d’efectius a la medul·lar.
I enmig de la igualtat que regnava, va irrompre la qualitat d’Albert Camí per encarrilar l’encontre. L’extrem, en una de les recepcions interiors que tan de mal causen als adversaris, va ser objecte de falta a la frontal. Camí va agafar la pilota, la va plantar i va connectar un llançament directe a mitja alçada ajustat al pal curt amb molta classe. Malgrat el 0-2, un dels canvis del Lliçà, l’ex-blaugrana Enric Sánchez, va respondre amb un altre gol per la galeria amb un xut des de la frontal també ajustat al pal. Una diana que va posar emoció al final però sense més incidència a l’electrònic.
Un triomf en un derbi vallesà especial que impulsa encara més el líder Caldes en la seva lluita per pujar a Segona Catalana, mentre el Lliçà perd una oportunitat d’apropar-se al primer classificat. Ara la Lliga no tornarà fins d’aquí dues setmanes pel pont de desembre. A la reanudació, els calderins rebran el Montmeló i els lliçanencs visitaran La Torreta.
