A La Jornada del Vallès parlem amb ‘Riki’ Alcàntara, primer capità de l’EC Granollers i un dels jugadors més en forma de l’equip, que en les darreres 4 jornades ha recuperat les bones sensacions demostrant una gran millora i, sobretot, que és capaç d’aconseguir l’objectiu: la permanència
La trajectòria de ‘Riki’ Alcàntara
Alcàntara va començar a donar les primeres passes al futbol a l’equip del seu poble, el Lliçà de Vall. Sent benjamí ja va passar a formar part de l’EC Granollers, en el qual va jugar-hi 6 anys. En categoria aleví va fitxar per l’Espanyol on hi estaria 3 temporades fins que va tornar a l’EC Granollers fins a primer any de juvenil. En el segon any de juvenil va passar a formar part del CF Mollet amb el qual debutaria amb el primer equip de la mà de Sito Fradera amb només 17 anys. Va formar part del primer equip del club molletà durant 4 temporades per fitxar posteriorment pel Vilassar de Mar, en el qual hi va estar dos anys abans de tornar a l’EC Granollers, la temporada 2015-2016, de la mà d’Albert Garcia en la tornada de l’ECG a Tercera Divisió 10 anys després.
Emma Montané / Jordi Calls
L’equip porta quatre jornades consecutives sumant, i aquest cap de setmana l’ECG s’enfronta contra el Cerdanyola, rival directe. Com està la moral del vestuari?
Hem de tocar de peus a terra davant de tot. Estem molt contents, més animats i amb ganes de retallar punts al Cerdanyola.
La primera volta de l’Esport Club va ser un desastre. Ara, sembla que l’equip ha recuperat el camí de la victòria. Què ha canviat?
Jo crec que l’equip té les coses molt clares. Hem arribat a un punt que tothom sap el que ha de fer. Sabem que per guanyar hem d’estar molt bé defensivament i crec que amb José Solivelles el que hem guanyat és solidesa defensiva i tenim armes a dalt que ara ens poden ajudar a treure els tres punts a cada partit.
El capità Ricard Alcàntara ha recuperat el somriure després de molt de temps?
Jo crec que sempre que vinc a jugar a futbol, vinc content, perquè és la meva passió. Ho faig com a ‘hobbie’, no ho faig per una altra cosa. Sí que és cert, que quan les coses van bé estàs més alegre. És cert que hem passat un any molt complicat, no sabíem quina tecla tocar per sortir d’on estàvem, i ho passes malament. I encara més com a capità perquè et sents una mica culpable perquè sents la responsabilitat de fer reaccionar l’equip. Crec que entre tots, i gràcies també als jugadors més veterans ho tirarem endavant.
T’ha pesat alguna vegada el braçalet de capità?
No m’ha pesat mai. He sigut capità també en categories inferiors i a més va ser una votació dels companys. Ells em van votar i crec que demostra que sóc un dels que ha de tirar l’equip endavant. Sóc home de poques paraules però sí que m’agrada parlar al camp, als entrenaments, ajudar a la gent jove. Som tres capitans i tenim varietat de personalitats.
Entre els més joves, tots coincideixen que tu ets el seu referent dins l’equip. Com ets sents al rebre aquestes paraules?
Molt orgullós. Jo crec que has de tenir però molts referents en l’esport. Jo intento que transmetre a la gent jove tot el que a mi, en el seu moment, em van ensenyar. Jo també vaig tenir referents als equips que vaig estar que em van ensenyar moltes coses i si jo ara puc transmetre tot això als més joves, per mi és un orgull.
En partits complicats, com per exemple el del Narcís Sala, on l’ECG va perdre per 4-0, els jugadors nous potser no sentien la derrota igual com la senties tu, un jugador format a la casa i que porta molts anys treballant i suant aquesta samarreta. Ens podries explicar la sensació que vas viure?
Pel Granollers han passat molts jugadors durant les últimes quatre temporades. Fa molts anys que estant passan molts jugadors i és una cosa que s’ha de millorar. Penso que algú que ve aquí al club, la mentalitat que ha de tenir és la de quedar-s’hi molt de temps, almenys aquesta és la meva mentalitat. Jo quan vaig a un club és perquè m’hi vull estar el màxim de temps possible i vull defensar-lo el màxim possible. Jo a l’Esport Club Granollers porto molts anys, em vaig formar aquí, m’estimo moltíssim aquest club, tinc la sort de jugar en aquest club i sento que tothom hauria de defensar la samarreta i l’escut de la millor manera. Al Narcís Sala segurament a mi se’m va veure més afectat pels anys que porto en aquesta entitat i pel que significa per mi l’Esport Club Granollers.
L’Esport Club Granollers salvarà la categoria?
Estic convençut que sí. Si no ho cregués, no ho diria. Estem entrenant molt bé, estem competint encara millor i fins i tot penso que si guanyem aquesta setmana al Cerdanyola podem quedar per sobre d’ells.
De tots els partits que queden, quin creus que és el més complicat?
Ara mateix et diria que Cerdanyola. Però, l’Olímpic de Terrassa també és un camp molt complicat. Hem d’anar partit a partit, però és molt important guanyar aquesta setmana. És important puntuar al camp del Terrassa, i amb el Gavà s’ha de guanyar. Hem de marxar de vacances de Setmana Santa almenys aconseguint sis o set punts.
Independentment que s’hagi canviat d’entrenador i d’idea de joc. Creus que les nombroses baixes que es van donar han afectat d’alguna manera a l’equip?
Són punts molt personals. Hi ha gent que s’ocupa d’aquestes coses. A nivell personal, jo no hauria donat la baixa a alguns jugadors però són qüestions en les quals no hi vull entrar. Jo sóc jugador i no em vull posar on no em pertoca.
Creus que si la planificació de la plantilla del primer equip a principis de temporada s’hagués fet d’una altra manera, la dinàmica de l’equip hauria estat diferent? La baixa de Carles Cano (màxim golejador de l’equip durant dues temporades) ha condicionat a l’equip?
Crec que Carlos Cano és un dels millors davanters del grup 5 de Tercera Divisió. És perfecte per aquesta categoria i evidentment va ser una baixa molt sensible, es nota quan no hi és un jugador que et marca 15 gols per temporada. Jo crec que el club va esperar massa a fitxar a un altre nou. Teníem a Javi Sanchez però necessitàvem un altre alternativa. Ara han arribat Alvaro i Kilian que ens donen qualitat i varietat a dalt.
La pregunta que tothom et vol fer esperant que la resposta sigui afirmativa. Se salvi l’Esport Club Granollers o perdi la categoria, el capità Ricard Alcàntara renovarà?
Com he dit abans la meva intenció és estar molts anys en aquest club, perquè a més a més és el club que m’ha format. Vaig renovar fa dues temporades, quan l’equip encara ni sabia si seguiríem a Tercera divisió o baixaríem a primera catalana. Vaig renovar perquè les condicions i el nivell no em semblaven malament. Sincerament, no penso només en l’equip on vaig ni en el pressupost que té aquest equip. Penso en el que jo vull i sento. No sé què passarà a final de temporada, espero que ens salvem. El que sí que et puc dir és que espero estar molts anys a l’Esport Club Granollers perquè aquesta és la meva intenció. Quan acabi la temporada es veurà.
No et perdis el gol de fa dues jornades, amb assistència mil·limètrica inclosa del primer capità de l’ECG a Felipe Sà, que va donar el gol a Narcís Barrera:
