El lateral dret del conjunt blaugrana crida l’atenció amb les seves exhibicions de velocitat quan s’incorpora a l’atac després d’haver superat seriosos problemes físics que van posar en perill al seva continuïtat al futbol. El de Sant Antoni de Vilamajor ha anat adquirint protagonisme en les alineacions de Marc Fortuny i acaricia el retorn a Segona Catalana amb l’equip de la vila termal
Quan no controla la pilota, controla cavalls. Junt amb el seu pare, ha tret al mercat un aparell que s’instal·la al ‘box’ d’aquests animals i medeixen dades com la temperatura ambient i l’entrada de persones i, el més, important, detecta en el seu estat més inicial els còlics, una freqüent causa de mort dels cavalls, i que és fonamental tractar-los a temps per evitar el pitjor desenllaç. Potser, perquè passa la vida entre cavalls, té un comportament al camp de futbol similar a ells. I és que David Villegas, lateral dret del CF Caldes, té una galopada descomunal quan s’incorpora a l’atac. Sobretot quan hi ha espai. Llavors, el terreny de joc es converteix en un hipòdrom on el defensa de Sant Antoni de Vilamajor es transforma en un cavall absolutament desbocat, impossible de seguir, imparable. Un cavall guanyador.
Bé ho sap precisament l’equip del seu poble, el Vilamajor, que la passada jornada va patir un parell de cavalcades letals de ‘Ville’: dues diagonals a l’espai des del mig del camp en què el lateral va marxar per velocitat i va definir en l’u contra u amb el porter. Dos gols impressionants. Tan per la seva similitud com per la seva estètica. El partit va acabar 6-1 a favor del Caldes però David Villegas va sentenciar amb dues meravelles. Quan té espai, ningú és capaç d’agafar-li les regnes. “La velocitat que tinc és un punt a favor i sempre que m’incorporo a l’atac no dubto en tirar d’ella. El míster sempre m’ha donat confiança i m’ha dit que tiri endavant i em projecti quan ho vegi clar, encara que és veritat que de vegades haig de saber mesurar i no projectar-me tant, perquè després costa més tornar enrere’’, explica un autocrític Villegas, que sense el calçat adequat, sobre gespa artificial i després d’una intensa hora i mitja d’entrenament fa els 100 metres en 12,63 segons.
El lateral de 22 anys no és un defensa ofensiu a l’ús, no és el clàssic lateral baixet i amb potent tren inferior: medeix 1,83 m. i té també molt desenvolupat el tren superior. Però darrere d’aquesta aparença de jugador tosc s’amaga una autèntica musculatura de velocista: “Tinc una bona genètica però també és cert que treballo molt al gimnàs. No faig cap dieta especial però hi vaig tots els dies que puc. Ho compagino amb el futbol, que, tot i que em serveix per desconnectar, me’l prenc seriosament’’, assegura el futbolista del CF Caldes. El futbolista de Sant Antoni de Vilamajor encadena ja tres temporades seguides al conjunt de la vila termal, però fins ara el cavall que porta dins no havia pogut galopar amb llibertat, havia estat lligat dins la quadra durant molt de temps, amb una lesió que va reprimir la seva millor versió com a futbolista-velocista: en la pretemporada del 2016 -al principi del seu segon curs a l’equip de la vila termal-, es va trencar el menisc esquerre.
Un problema de solució senzilla però que es va anar complicant fins arribar a fer pensar que no es tornarien a veure les cavalcades de Villegas al seu màxim esplendor. El vilamajorí es va operar i la campanya passada només va poder jugar quatre partits a la recta final. Havia pagat un peatge molt car però era per trobar-se el camí lliure i net el curs següent per tractar d’ajudar el Caldes a tornar a Segona Catalana. Però la lesió va irrompre de nou. “El passat setembre notava que la zona del menisc operat em tornava a fer mal i em van dir de passar un altre cop pel quiròfan per treure el tros de menisc que m’havien deixat’’, explica ‘Ville’, que va trobar una alternativa per evitar perdre’s una altra campanya. “Vaig posar-me en mans del meu amic Marc Rodríguez, que és preparador físic al Hoffenheim femení de la Primera Divisió d’Alemanya. Vam començar a potenciar la musculatura de les cames i gràcies als exercicis diaris vaig que feia vaig anar sentint-me millor. El mal del genoll em va desaparèixer i vaig començar a jugar més minuts a partir de la segona volta’’, detalla l’ex-jugador del Llerona, que va passar per les categories inferiors de Cardedeu, EC Granollers i Premià de Dalt.
“Va haver-hi moments en què vaig pensar en deixar el futbol’’
La lesió va tornar a trucar a la porta i David Villegas no només la va deixar passar, si no que li va donar un cop de forta per perdre-la de vista definitivament. Tot i així, algun cop es va plantejar agenollar-se davant aquest problema del menisc per claudicar i dir-li a la pilota que ja n’hi havia prou: “Abans del menisc ja m’havia costat arribar a la meva millor forma, ja que en la meva última temporada de juvenil, la 13-14, em vaig trencar el lligament creuat anterior i després vaig patir un edema ossi. Al cap de poc temps van arribar els problemes de menisc i després de plantejar-me la segona operació al setembre sí que és cert que va haver-hi moments en què vaig pensar en deixar el futbol. Però amb el suport dels companys vaig tirar endavant i ara ja em trobo quasi al 100%, jugo molts minuts i sóc capaç d’aportar el màxim a l’equip’’, destaca el vallesà.
Després de tancar la porta de la lesió, David Villegas està a punt d’obrir la del retorn a Segona Catalana amb el CF Caldes. El conjunt entrenat per Marc Fortuny és líder amb 17 punts sobre el Lliçà d’Avall -i un partit més-, i podria certificar l’ascens abans del maig: “L’equip està molt fort, amb tots els jugadors de la plantilla a un gran nivell, i és cert que ho tenim molt bé per pujar però no hem de deixar de seguit competint com ho estem fent. Som molt competitius, si pugem a Segona Catalana crec que tots tenim el nivell per quedar-nos’’, reflexiona Villegas, un expert junt amb el seu pare en això de controlar els valors dels cavalls perquè gaudeixin d’una bona salut. Ara, i sense una lesió que el tingui lligat i reprimit al ‘box’ de la infermeria, ell ja té controlades les regnes del cavall que porta dins. Un cavall que llueix fort i que, després de deixar enrere els problemes físics, només vol que cavalcar desbocat a camp obert cap a l’horitzó, on ja comença a divisar els rivals contra els qui haurà de correr a Segona Catalana per seguir sent un cavall guanyador.
