El CF Caldes ha completat aquesta temporada la metamorfosi total que va començar a experimentar la temporada passada. El conjunt blaugrana va mudar de pell per convertir-se en una bèstia competitiva que persegueix les victòries com preses i que busca endolcir l’amarg gust que va quedar després de perdre la Segona Catalana. Tot i la impressionant segona volta de la 16-17, les males dades de la primera van tombar l’objectiu de permanència d’un equip amb més fam que mai per tornar al que creu que és el seu hàbitat natural. Els de la vila termal són líders indiscutibles del grup 9 de Tercera Catalana amb 10 punts sobre el Lliçà de Vall i 11 sobre el Vilanova del Vallès i, sempre inconformistes, no paren de devorar gols, punts i triomfs
“Aquest equip té molt de caràcter i sap superar-se en els moments complicats, és una de les claus del nostre èxit’’
Kevin Caballero capitalitza com ningú el canvi d’aquest Caldes impulsat per Marc Fortuny, inquilí de la banqueta blaugrana des del novembre del 2016. El jugador lliçanenc, sense saber-ho, vivia engabiat a la banda, una posició que inconscientment estava contenint la seva explosió com a futbolista del conjunt calderí. Fortuny li va proposar jugar en punta. Kevin dubtava en paraules però la resposta al camp des del gener de l’any passat fins ara ha estat contundent: 31 gols. Un tigre que no ha parat de caçar dianes i dianes i que amb la nova demarcació s’ha alliberat i ha adquirit un destacat protagonisme al vestidor, ja que s’ha convertit en el primer capità. Ell, amb la seva decisió, ambició i confiança a l’hora de definir és el paradigma del ‘modus operandi’ d’un Caldes dissenyat per tornar a Segona Catalana. 
“El míster ens ha canviat el xip a tots i ens té a tots endollats. Ell, quan va entrar al vestidor, no coneixia a ningú i, per tant, tots partíem de 0. No importava si hi havia titulars indiscutibles, ell va posar com a condició que si no corries no jugaves. A partir d’aquí, vam competir amb molta més agressivitat. L’Óscar Castel i el Raúl Vilaseca -els antecessors del tècnic calderí-, són dos grans entrenadors i lògicament no vull que s’interpreti com una crítica però potser abans sí que era més obvi quins jugadors podien sortir d’inici al contrari que ara. Confesso que em va anar bé perquè estava una mica acomodat’’, destaca Kevin Caballero, que amb 24 anys acabats de complir es troba en el millor moment de la seva trajectòria des que va donar el salt a amateur. Les seves desmarcades de ruptura, el seu joc d’esquenes i el seu olfacte golejador constitueixen part de l’argumentari en atac d’un Caldes desmelenat en el capítol ofensiu: ni més ni menys que 68 gols han marcat els calderins en 21 partits. 20 en suma Kevin, que tot i així adverteix: “És cert que portem una molt bona dinàmica però ni molt menys està la feina feta. En qualsevol moment pots punxar en dos partits seguits. Queda molt’’.
Un equip molt difícil de guanyar
Només el Vilanova ha aconseguit derrotar un Caldes que ha guanyat tots els altres partits tret de dos empats. Un Vilanova al qual recentment els blaugranes han batut al seu camp per un clar 0-3 en una contundent mostra que aquest equip vol pujar sí o sí. Tot i així, Kevin també es queda amb encontres com el del Bigues, on els calderins van ser capaços de remuntar un 2-0 per acabar vencent per 2-4. O el del Santa Perpètua, que els de la vila termal van guanyar a l’últim minut després d’haver-se deixat empatar un 3-0 per acabar imposant-se per 4-3. Fets cridaners però no aïllats. I és que des del vestidor blaugrana no es para de remarcar el factor mental: “Aquest equip té molt de caràcter i sap superar-se en els moments complicats, és una de les claus del nostre èxit’’, assevera Kevin Caballero. “S’ha creat al vestidor una pinya increïble. L’any passat potser la plantilla estava més dividida en grups i en acabar l’entrenament tothom marxava cap a casa sense més. Ara l’ambient és diferent i ens fem bromes entre nosaltres. El descens de la temporada passada també ens ha unit molt’’, afegeix un sincer Kevin.
L’aspecte mental és el perfecte impulsor d’un Caldes que juga al futbol de memòria però que, tot i així, ha de recordar que no pot caure, com insisteix Fortuny, en l’autocomplaença. El pecat que sempre amenaça equips acostumats a guanyar com està fent el calderí aquesta temporada: “Tenim un estil tan assolit i fem els moviments de manera tan automàtica que aquest any el míster potser està més centrat en mantenir la motivació. I la veritat és que ho està aconseguit perquè té tots els jugadors endollats i sortim als partits amb agressivitat, que és una mica el que ens faltava abans que arribés ell’’, confessa el davanter lliçanenc, la pólvora d’un equip versàtil amb moltes armes per fer mal al rival sote el llibre d’estil del 4-3-3. Un manual que els vallesans tenen ben memoritzat amb les lliçons impartides per Marc Fortuny.
La pauta bàsica és voler i desitjar la pilota, un principi garantit quan tens jugadors en totes les línies per jugar l’esfèrica i, sobretot, per fer-ho sota pressió. Des de la porteria, Carlos Rodríguez i Aleix García asseguren un bon desplaçament en llarg de pilota. En defensa, el caràcter de Quim Ruiz, la capacitat de moure-la d’un costat a un altre de Roger Castellvell, la virtut de dividir conduint de Guillem i la bona progressió de laterals com Aitor Ortega i David Ferran fan que els calderins tinguin cura de la bola des de la fase inicial del joc. Una pilota que rep tots els mims al mig del camp amb una vertadera col·lecció de ‘piloters’: Edgar Fernández, Aarón Parra, Pol Vallespí, Arnau Avilés, Raül Olivé, etc. I a dalt, un trident assassí: la punyent velocitat de futbolistes com Maude Balde, Albert Camí i Kevin Caballero, segon màxim realitzador del grup 9 de Tercera Catalana amb 20 dianes. Un Kevin que espanta i que suposa una amenaça constant pels adversaris. Tan si el Caldes ataca en estàtic com si el versàtil conjunt blaugrana aposta per les transicions ofensives. El davanter és el màxim representant de la filosofia d’aquest Caldes, que sap respondre a tot siguin quins siguin els interrogants plantejats per l’equip contrari. Un devorador de dianes voraç que s’adapta a qualsevol hàbitat per tal de trobar l’aliment del gol.
Diferent, molt diferent, del Kevin de banda elèctric però intermitent de fa un any i mig. El vallesà, assentat a l’extrem, es va veure obligat a canviar en el moment en què Marc Fortuny es va fer càrrec del conjunt de la vila termal. Tot i el 4-3-3 actual, l’estratega calderí va arrencar la seva etapa d’entrenador del Caldes amb un 4-4-2 en rombe i, per tant, sense extrems. El gran damnificat, Kevin Caballero. O canviar per sobreviure o morir. “El Marc em va proposar jugar de davanter, em va donar confiança des del primer moment i me la va seguir donant quan fallava els un contra un amb el porter. Ara tinc tanta confiança que quan estic en un mà a mà sé que serà gol. El míster m’ha transformat com a jugador ja que ha potenciat les meves virtuts i ha fet que els meus defectes no es vegin’’, se sincera el davanter. “En diferents etapes havia actuat de punta però últimament els entrenadors em posaven a la banda per la meva velocitat. Tot i així, no crec que sigui un extrem pur perquè em falta regat i tampoc tinc la forma física que tenia quan jugava a Divisió d’Honor com per mantenir el ritme de fer sprints a la banda tot el partit’’, afegeix Kevin.
Un ariet que actua com el far ofensiu del Caldes que il·lumina el camí als jugadors calderins, que saben que poden mirar cap al lliçanenc en qualsevol situació i de la manera que desitgin. Pot actuar d’iman dels centrals rivals i de jugador boia que descarregui i toqui de cara o bé trencar a l’espai amb la seva endimoniada velocitat. Té tal olfacte golejador que des de qualsevol racó ensuma el gol. O l’assistència. “Vaig bé a l’espai perquè sóc ràpid però en el que he guanyat molt ha estat en el joc al peu. Quan la rebia al peu en banda estava més limitat perquè no tinc regat i marcava més la diferència quan me la tiraven a l’espai per aprofitar la meva explosivitat. Ara rebre-la al peu en la posició en què jugo em permet associar-me més perquè tinc cos i això em facilita un bon joc d’esquenes’’, afirma Kevin Caballero, un davanter reciclat que juga amb un altre avantatge: “Haver actuat també d’extrem t’ajuda a posar-te en el lloc dels companys que juguen a la banda, saber el que pensen i el que necessiten en cada moment’’, assegura el ‘killer’ del CF Caldes.
Kevin Caballero ha canviat per canviar-ho tot. D’un bon extrem a un davanter total que arrasa l’àrea rival com un tigre que mai sacia la seva fam de gols. Un animal del gol que, com el CF Caldes, s’adapta a tot. I que, com el conjunt blaugrana, amb pocs espais et mata, però que, a camp obert, t’aniquila.
