Presumir de valors, de planter i deixar marxar jugadors que porten mitja vida al club per la porta de darrere. Un fet que es repeteix injustament any rere any amb persones que ho han donat tot a l’entitat des de ben petits. Com apuntava l’any passat aquest diari en un article d’opinió, els valors no només s’escriuen en pancartes que es pengen al Palau d’Esports…
OPINIÓ
Sens dubte, el BM Granollers té el millor planter de Catalunya i possiblement de l’estat. A banda, també té dels millors entrenadors, involucrats, professionals, metòdics i amb handbol corrent per la seva sang. És ben lícit doncs, que el club presumeixi de planter. Tanmateix, hi ha una anomalia que fa anys que ocasiona que cada temporada un jugador del primer equip que ha crescut al club des de ben petit hagi de marxar per la porta de darrere. “El club s’omple la boca parlant de planter, però som els últims de la fila”, afirmava David Resina en una entrevista al diari El 9 Nou aquest divendres. Sandra Pérez, Moi Blanxart, fa dues campanyes, Adrià Pérez i Pol Sastre, la passada, i David Resina, l’actual, són exemples de jugadors que s’han format i han crescut al BM Granollers, donant sempre el millor de sí mateixos i que el club els ha fet marxar per la porta de darrere.
David Resina portava 22 anys a l’entitat, els darrers 4 com a capità del primer equip donant un gran rendiment a l’extrem i havent marcat 95 gols a l’Asobal aquesta darrera campanya. “Em cansa el tracte rebut, hi ha temporades que he estat a punt de quedar-me fora de l’equip renovant l’últim dia”, apunta l’extrem en una magnífica entrevista del periodista Eduard Batlles al diari El 9 Nou. El jugador vallesà relata a l’entrevista com va anunciar al club que no seguia el 15 de maig i que l’entitat no ho ha anunciat fins al mes de juliol. Agraeix tot el que ha viscut defensant els colors del BMG “però els petits detalls de cada temporada, amb les renovacions i la relació amb la directiva fa que tot això quedi gris i et quedi una cremor per dins”, assegura Resina que, això sí, només té paraules d’elogi pels tècnics i companys que ha tingut al llarg de tants anys a l’entitat.
“Hi ha una diferència molt gran el dia que fas el pas al primer equip”
Resina explica a l’entrevista que esperava una oferta econòmica del club que fos equilibrada amb el seu rol de capità dins de l’equip i amb el rendiment que ha ofert. Així, relata com volia continuar defensant els colors del BMG però el club no va voler pujar un sol euro perquè es quedés: “Després de la meva trajectòria i el meu rendiment, no era gens descabellat el que demanava. Crec que he fet el correcte i més després del naixement del meu segon fill. Considerava que per continuar hipotecant el temps de la família, el sou m’havia de compensar”, destaca Resina.
L’extrem vallesà, que ha decidir retirar-se amb 31 anys, també relata el tracte rebut com a jugador del planter al llarg de tots els anys que ha estat al primer equip. Resina explica que quan els jugadors fan el pas al primer equip, passen a ser els últims de la fila a nivell salarial i els últims a renovar. “Quan veia les entrevistes dels meus companys que marxaven en situacions similars m’impactava perquè veia com un altre jugador marxava queixant-se del mateix. I de què serveix? Les persones que continuen dominant el club són les mateixes i les maneres de fer són les mateixes”, assegura el ja excapità del BM Granollers.
Un fet que es repeteix any rere any i que l’entitat vallesana no fa absolutament res per canviar. Les crítiques, quan són constructives, haurien de servir per fer canviar conductes que danyen tant jugadors com entitat. Durant l’any realitzem desenes de notícies de tots els equips del club i destaquem el BM Granollers pel seu enorme treball de planter, per realitzar un dels millors tornejos d’handbol base del món… Tanmateix, considero que com a mitjà de comunicació també hem de poder donar la nostra opinió quan els seus dirigents actuen de forma errònia.
Considerem que la manca d’autocrítica en aquest club és un mal endèmic que ve de llarg i que s’hauria de començar a solucionar. Estaria bé canviar les maneres d’actuar i esperem, si més no, que d’aquí un any, no haguem de tornar a dir, com l’any passat, que els valors no només s’escriuen en pancartes que es pengen al Palau d’Esports… Sandra Pérez, Moi Blanxart, Adrià Pérez, Pol Sastre, David Resina… cal que hi hagi un pròxim jugador/a que s’ha deixat la pell pel club i surti per la porta de darrere? Esperem que no…
