Carlos Viver, tècnic del Fraikin BM Granollers juntament amb Antonio Rama, ens fa una valoració de la primera volta de l’equip. L’entrenador, que dirigeix el grup per tercera temporada consecutiva, compta amb l’experiència de dos dels anys més exitosos per a l’equip vallesà. Tot i comptar amb una plantilla molt jove i renovada, el conjunt ja ha complert les fites de disputar la semifinal i la final de la Copa Asobal i la de classificar-se per la somiada fase de grups europea. Viver fa balanç del tram final del 2016 i ens posa en situació per a poder obtenir els desitjos esportius del 2017
Creus haver complert amb els objectius marcats per a la primera volta? Quina valoració en fas?
Crec que l’equip ha acabat la primera volta molt bé. Crec que el colofó ha estat la Copa Asobal, en la qual l’equip s’ha tret de sobre tota la pressió i s’ha dedicat a treballar sense el pes que suposa lluita per entrar a una final. Els jugadors van donar la seva millor versió a la semifinal i a la final el grup va estar més que correcte. Estic molt satisfet i la valoració és molt positiva. Ara per ara, ha quedat una finestra oberta per a la segona volta amb tot un seguit d’objectius a arribar. Tot això, essent conscients del que l’equip pot arribar a aportar.
Com definiries l’equip d’aquest any respecte al de les dues passades temporades?
Hi ha hagut un canvi de fisonomia; a banda de molts canvis de jugadors que és quelcom que a vegades es fa complicat d’anar sistematitzant. Es tracta d’un equip que pot arribar a ser molt respectat en molts moments pel llançament exterior que té; i per situacions que quan aconseguim controlar amb destresa podrem ser molt perillosos. Hem de ser consistents i crec que això és el que ens ha faltat una mica durant la primera volta. Veig forces diferències, i sobretot, en la millora que podem arribar a tenir amb temps. Podem fer molt de mal a molts equips.
Has hagut de canviar el sistema d’entrenament per a aquest grup tan jove i renovat?
La metodologia és la mateixa. Per altra banda, el sistema tàctic sí que l’hem hagut de modificar. Hem volgut treure més partit a segons quina tipologia de jugades i de jugadors. 
Al setembre comentaves que amb els nous fixatges havíeu guanyat en alçada I força per l’1 contra 1 i en llançament. A ulls d’entrenador, has notat aquesta millora en pista?
Sí, claríssimament en el llançament exterior. Som un equip en el qual la defensa ha de sortir a defensar-nos més amunt i això ens genera espais. Es veuen detalls diferents a passades temporades i que trobàvem a faltar. Crec que en aquest aspecte l’equip pot estar una mica més tranquil.
Després de la primera derrota contra l’imbatible FC Barcelona, vàreu començar una ratxa de fins a 6 victòries consecutives. A què creus que és deguda la irregularitat que va començar durant la meitat de la primera volta?
He notat certa responsabilitat en l’equip. Podríem dir que tot coincideix amb el moment en què s’ha començat a coure tot en relació a la fase de grups i amb la lluita per entrar en la Copa Asobal. Aquest moment de pressió va donar una petita baixada a la lliga. No obstant això, amb el pes que ens hem tret amb la feina a la Copa i l’entrada en joc per a la fase de grups de l’EHF, l’equip ha entrat en una inèrcia positiva que ha acabat donant seguretat. Aquesta seguretat és molt positiva de cara a la pròxima segona volta i tot el que vindrà.
Com va rebre l’equip l’oportunitat de poder disputar de nou la Copa després d’haver-se quedat fora la temporada passada?
L’any passat ens vàrem quedar fora tenint els mateixos punts que Cangas. Vam fer una primera volta similar a l’actual, i tot i això, l’equip no va entrar. Aquest any hem tingut l’oportunitat nosaltres i ho hem gaudit moltíssim. En aquest aspecte, hem viscut una festa davant de, fins i tot, més gent que la que es va reunir a Lleó 2 anys enrere. El pavelló estava ple per a veure una final Ademar vs FCB i al final vam ser nosaltres. Vam ser el convidat sorpresa i ens ho vàrem endur tot per davant. Sens dubte, aquesta final ens ha servit per enfocar millor tot el que tenim encara per davant. 
Després d’haver perdut en el partit de lliga contra l’Ademar amb un marcador distanciat, esperàveu poder-los guanyar a casa seva i amb aquesta pressió de públic?
A tots ens agradava força l’escenari de com s’havia plantejat tot. Tot el que ens rodejava també ens estava bé a nosaltres. Sabíem de les nostres condicions i de com arribàvem al partit. Al final, el punt de partida era el mateix i nosaltres vam ser superiors en aquella ocasió.
La distància del marcador a la final contra el Barça va ser especialment curta. Vau creure realment poder ser els guanyadors de la Copa?
La pressió de la semifinal ens va passar factura i vam arribar a la final molt cansats. Contra el Barça l’equip va fer un plantejament molt valent des del primer moment. Tot i estar en partit i haver arribat a la meitat amb opcions, durant la segona, les diferències físiques entre ambdós equips es van notar i només calia veure les cares dels meus jugadors… Vaig veure que es va fer massa complicat poder lluitar per una remuntada. No obstant això, crec que és un dels millors partits que ha jugat el Fraikin des que jo sóc l’entrenador. Per tant, la valoració sempre serà positiva.
Què esperes de l’equip per a aquest nou any i la continuació de la temporada?
M’agradaria que ens poguéssim treure una mica la responsabilitat que pesa. Ara serà moment d’anar obtenint punts i de lluitar per a poder entrar a la part alta de la classificació. Hi ha coses en les que crec que, si l’equip s’entrega a fons, podrà ser una temporada molt maca. Haurem de buscar la inèrcia del darrer tram de l’any i fixar les coses positives de la primera volta traslladant-les a la segona.
Quins són els aspectes en els quals creus que l’equip necessita millorar a partir d’ara?
Pel que fa al bloc defensiu, crec que és força similar al de l’any passat i, per tant, caldrà acabar-ho de mecanitzar. En l’atac haurem de trobar una mica la continuació en el treball. Tot i ser un equip molt golejador, en alguns moments el grup ha estat molt dubitatiu en vàries situacions. No ens podem permetre tenir alts i baixos davant la porteria. 
I a la competició europea, hi ha espai per a una altra somiada Final Four?
Després de les sensacions patides durant l’any passat… val a dir que, l’experiència la tenim! També creiem que tenim una pressió indubtable per la complicació del grup. Per a nosaltres és important que la gent entengui de la dificultat d’un grup que, probablement, és més elevada que el de l’any passat. Si el públic n’és conscient i quan vénen a veure’ns gaudeixen dels partits, probablement nosaltres no ens responsabilitzarem d’altres coses. L’equip ja té suficient pressió per a intentar lluitar el partit de competició europea.
Com afronta l’equip la coneguda marató de partits Asobal-EHF del segon trimestre?
Hi ha un moment on no s’aixeca cap de l’ordinador, dels viatges o de la pista… Crec que on es pot dosificar una mica és a l’hora d’entrenar. Els entrenaments han de ser els justos i adequats i cal enfocar-los tots a una “preparació”, aquest és el concepte clau. Ara mateix vivim el bon moment per a poder-ho preveure i planificar com cal amb un descans de competició important. Aquest, és un descans de partits però no d’entrenaments. És moment de dur a terme una segona pretemporada amb una càrrega física important i un bon entrenament tàctic.
Quin és el teu desig com a entrenador per al 2017?
Crec que ja n’he complert un (riu), que era disputar la Copa Asobal. Un altre podria ser la de la fase de grups, sobretot competir-la. Poder arribar als quarts de final és tota una fita però, sobretot, estar al nivell de competició que hem demostrat durant les dues temporades que hem competit aquesta fase europea. Si estem al nivell de poder mantenir la il·lusió fins als darrers partits vol dir que l’equip ho ha donat tot de sí i a molt bon nivell. Pel que fa a la lliga, poder treure tots els punts possibles i poder estar de nou a la lliga europea un altre any.
