L’esperit d’equip és un d’aquests intangibles, difícils de quantificar, però que en molts casos diferencia els equips normals dels equips excel·lents. En aquest article demostrarem que tots els grans equips tenen una identitat pròpia i un esperit d’equip identificatiu. Estarem d’acord que l’esperit d’equip és molt important en el creixement i èxit d’un equip. Tanmateix, possiblement no ens haurem plantejat mai quin equip ens agradaria tenir ni haurem dedicat excessiu temps i esforç a treballar la seva identitat. A partir d’una dinàmica, us animo a crear l’esperit del vostre equip. Un esperit que ha de sorgir de les entranyes del propi equip i amb el sentiment de cada un dels seus membres
Entrenadors de prestigi com Simeone o Pepu Hernández entre d’altres han fet declaracions amb referències contínues a la importància de la pertinença i identificació del col·lectiu.
Possiblement cada un de vosaltres coincidiria amb mi a l’hora de descriure amb 4 o 5 paraules/adjectius els equips que us mostro a continuació.
I TU ENTRENADOR/A QUIN EQUIP VOLS TENIR? Tots els entrenadors/es coincidirem amb la importància d’aquest esperit d’equip invisible i amb la necessitat d’identificar l’equip amb uns valors i una manera de ser. Cert és que en molts casos sorgeix de les sinergies espontànies entre els seus membres, però també crec que els entrenadors tenen molt a dir a l’hora de crear un esperit d’equip. I doncs, si creiem que l’esperit d’equip és tant i tant important en el creixement i èxits d’un equip, per què, contràriament, hi dediquem tan poc temps i esforç?
Un cop tenim físicament el nostre esperit d’equip, aquí apareix la màgia de l’entrenador, acompanyat dels capitans i els líders de l’equip, perquè aquest es respecti durant l’any. En aquest sentit, s’ha de reforçar aquell membre de l’equip que actuï en base a aquests valors i, per contra, s’ha de redirigir aquella actuació que vagi en contra dels valors que l’equip i cada un dels membres ha assenyalat com a propis.
Ben utilitzat, l’esperit d’equip és una eina molt potent per estimular i reconduir l’equip i els jugadors en moltes situacions. Un parell d’exemples al respecte:
- Si a la mitja part d’un partit l’equip li falta un punt de tensió i creiem que ha de donar més, podem assenyalar l’esperit d’equip i recordar al grup que la paraula ESFORÇ és una cosa innegociable per nosaltres i que forma part del nostre esperit d’equip.
- Si un jugador arriba tard als entrenaments o inclús té problemes d’assistència, se li pot recordar que la paraula COMPROMÍS és una de les que els jugadors/es vau escollir com a clau en el nostre equip i que per tant s’ha de respectar i portar a terme.
En conclusió, hem comprovat que tots els grans equips tenen una identitat pròpia així que entrenadors/es i jugadors/es, us animo a posar en pràctica aquesta dinàmica i crear el vostre esperit d’equip. Un esperit sorgit de les entranyes del propi equip i amb el sentiment de cada un dels seus membres!
GO FOR IT!
