Un ‘sandwich’ és aquella peça de menjar que conté pa al principi, la part més nutritiva al mig (per exemple embotit, formatge, xocolata…) i altre cop pa al final. En altres paraules, la part principal al mig i la part complementària al principi i al final
Aquest article tracta ni més ni menys de com utilitzar les peculiaritats del ‘sandwich’ per aplicar-lo com a eina comunicativa en molts aspectes esportius i de la vida. Permeteu-me que us ho expliqui millor el psicòleg esportiu Pep Marí en el vídeo següent:
Si heu escoltat detingudament el vídeo, haureu entès, de forma molt clara, com aplicar l’eina del ‘sandwich’ a l’hora de transmetre correccions als jugadors/es: 1) parlar de les virtuts o punts forts del jugador/a com a reforç positiu (pa) 2) introduir la correcció o la instrucció tècnica, tant el què com el com (formatge), i 3) animar-lo i encoratjar-lo a millorar i esforçar-se per assolir el repte (pa).
Està demostrat científicament que el ‘sandwich’ és la millor eina per entrar al cervell del receptor i que té més efecte que si comuniques la correcció o transmets les directrius directament. De fet, el ‘sandwich’ ens obliga a fer una radiografia més correcta i coherent del jugador/a en el sentit que obliga als entrenadors/es a explicar també les bondats o punts forts del jugador/a, (cosa que en la majoria de casos ens costa molt) i no centrar-nos únicament, de forma errònia, en exposar allò que fan malament i han de corregir.
A tall d’exemple posem pel cas que necessitem que un jugador/a sigui més intens en defensa. El més senzill seria anar al jugador/a i dir-li: “Has d’espavilar que estàs molt tou en defensa i et superen cada cop al punt fort. Necessito que siguis més contundent a l’1×1” Si us poseu a pensar, és això una radiografia justa del jugador/a? Doncs la resposta és: NO! No és correcte ni just si abans no li hem parlat o agraït, per exemple, el seu compromís amb l’equip, el que ens aporta a la vessant ofensiva, a nivell de gestió del grup, etc. Addicionalment hem de tancar la xerrada encoratjant-lo a assolir la millora defensiva. En definitiva, amb el ‘sandwich’ aconseguim que el jugador tingui un repte i surti “enxufat” de la xerrada i no pas preocupat o amb la moral tocada.
Això sí, també us recomano total sinceritat amb el jugador/a que teniu davant i no abusar ni exagerar el reforç positiu perquè ha de ser totalment creïble. Tal com diu la dita: “No hi poseu més pa que formatge”.
L’eina del ‘sandwich’, exposada aquí a l’hora de fer correccions, és igual d’útil en tants d’altres moments de la vida d’un entrenador/a. És el cas de xerrades individuals, xerrades col·lectives, xerrades amb capitans, xerrades amb els membres de l’staff, xerrades amb els membres del club, o inclús durant un partit a l’hora de la xerrada inicial o a la mitja part, en els temps morts o inclús quan parlem amb els àrbitres. De fet, us recomano també aplicar-lo a la vida mateixa, sigui amb la família i els fills, quan parlo amb el “jefe” o amb els empleats al teu càrrec; o simplement amb tasques que fem repetidament durant el dia com enviar un email o un ‘whatsapp’.
Si tots utilitzéssim el ‘sandwich’, la vida seria més justa i feliç!
